Copyright2010 www.taxisespana.com
972.88.22.24
La Cerdanya
(Cerdanya en català, Cerdanya en francès, Ceritania en llatí) és un territori històric que, com a conseqüència del Tractat dels Pirineus de 1659, va quedar dividit en dos: la comarca de l'Alta Cerdanya, que forma part dels Pirineus Orientals , és a dir, els territoris administrats per França, i la Baixa Cerdanya, que forma part d'Espanya, dins de la Comunitat Autònoma de Catalunya. Aquesta al seu torn, va quedar dividida entre les províncies de Girona i Lleida. Comprèn des del coll de la Perxa fins al congost de Martinet. La comarca limita amb Andorra, l'Ariège, el Capcir, el Conflent, el Ripollès, el Berguedà i l'Alt Urgell. L'enclavament de Llívia forma part de la Baixa Cerdanya per estar sota sobirania espanyola, però els seus territoris estan situats al mig del territori francès, cosa que fa que geogràficament formi part de l'Alta Cerdanya. Les muntanyes que delimiten la vall van dels 2.000 i els gairebé tres mil metres d'altura (Carlit, 2921 m; Puigmal, 2909 m).
La vall que conforma la Cerdanya és un enfonsament tectònic situat a l'est del massís dels Pirineus. Amb una superfície de 1.086,07 km ², aquesta regió natural es divideix, en un 50,3% per a Espanya, i un 49,7% per a França. Està regat pel riu Segre i els seus afluents. És l'única vall pirinenc que transcorre d'est a oest en comptes de la direcció nord-sud o sud-nord habitual. Això fa que la insolació a l'Alta Cerdanya sigui de les més importants d'Europa i ha estat aprofitat al forn solar de Font-Romeu.
El 2001 els habitants de la Cerdanya eren 26.500, dels quals el 53,4% corresponen a Espanya i el 46,6% a França. Amb una densitat de 24 habitants per km ² és la regió amb menys habitants de l'Europa Occidental. El major nombre d'habitants es troba a la vila transfronterera de Puigcerdà-Bourg-Madame: 10 900 habitants el 2001.
Puigcerdà
[1] (en català i oficialment Puigcerdà), és un municipi espanyol, capital de la comarca de la Baixa Cerdanya, a la província de Girona. Se situa a la riba del riu Segre, a uns 1.200 m sobre el nivell del mar, i proper a la frontera amb França.
Història
Situació de Puigcerdà a la província de Girona.
Hi ha tendència a creure que Puigcerdà va ser fundada per Alfons I El Cast entorn a l'any 1177, aquests fets, es basen en un document que per utilitat i conveniència de tota la Cerdanya, el monarca fa traslladar la capital de la Cerdanya de Hix a Montcerdà i que compareix Arnald de Perexens, Bisbe d'Urgell; aquest li prega que li assigni i li doni un lloc on construir l'església i cases per honrar a Déu i Santa Maria d'Urgell. El Rei amb el consell i altres bisbes i homes el concedeix.
Encara que aquest document sembla deixar clar que el monarca va donar un estatus jurídic a una nova població, podria parlar d'una repoblació, ja que resulta molt probable que el lloc ja estigués poblat amb anterioritat tal com diu Mossèn Jaume Martí, el qual es basa en notícies antigues i descobriments arqueològics que arriben a datar del 1094.
Són diverses les cites antigues d'un "Oppidum Ceretanum" o "Podi Cerdanya", les quals pel seu significat només poden referir-se a aquesta vila de Puigcerdà ja que és l'única població de Cerdanya que ha mantingut la seva arrel de la denominació inicial; identificant per tant amb totes aquestes notícies. És probable que per tractar-se d'un lloc fortificat (Oppidum) hagués estat destruït en diverses ocasions.
En 1270 s'inicia el emmurallat i fortificació de la vila. Per un document de l'any 1342 se sap que la muralla que envoltava la ciutat va arribar a tenir fins a nou portes.
* Portal del Castell (Font del Cúcuru).
* Portal de l'Querol.
* Portal del Call o de Framenors.
* Portal de la Morera a la confluència de la Plaça Barcelona.
* Portal de l'Llívia o dels Predicadors.
* Portal de França.
* Portal d'Age.
* Portal d'en Calva.
En els anys 1281 i 1309 va patir uns grans incendis que van causar grans danys a la ciutat, i el 1428 va tenir lloc un gran terratrèmol que va destruir novament part de la ciutat.
Té un gran llac artificial la concessió per construir-va donar el rei Sanç I de Mallorca l'any 1260, i la fi era per al regadiu de les terres del seu terme.
[Edita] Llocs d'interès
Estany de Puigcerdà.
Torre del Campanar.
* Estany de Puigcerdà
* Torre del Campanar, del segle XII. Restes d'una parròquia que va ser destruïda el 1936.
* Església de Sant Tomàs de Ventajola (romànica).
Comunicacions
A la població finalitza la carretera nacional N-152, de Ripoll a Puigcerdà (continuació de la C-17).
Línia RENFE C3 de rodalies: Barcelona> Vic / Ripoll / Puigcerdà
En les seves rodalies es troba el Aeròdrom de la Cerdanya.
Personatges il.lustres
* José Antonio Hermida, ciclista de muntanya professional, medalla de plata a Atenes 2004.
* Joan Freixas, director de la divisió espanyola de IVAO.
José Egozcue Cuixart. Metge i investigador Catedràtic de Biologia Cel.lular
